La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

diumenge, 27 de setembre del 2015

diumenge, 20 de setembre del 2015

Darrer districte






Et viu als afores de l’ombra;
a cada passa, cada somiqueig.
Una garrofer de cada besada
i la darrera paraula que resta enlaire.

Carles Alòs

diumenge, 6 de setembre del 2015

Sénia




Una serralada d’or i malaquita,
la remor dels teus parpells;
al capdavall no hi ha remei.
Una sénia d’arraps i llavis.

Carles Alòs