La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

diumenge, 26 d’abril de 2015

Retorne a tu


He albirat cadufs antics,
una tornada a la llar primera;
a un autumne covat al cos,
a la llavor de la primavera.

Carles Alòs

dijous, 23 d’abril de 2015

Set primerenca


He begut d’aquest toll
on peixen les bacones.
He observat les teus nafres.
Una corruixa de cada esguard
i cada rosella que ja creix.
Una mar que esdevé oceà
quan cull cada besada per oferir-te un pom,
de cada galta colrada lentament.
Una amistançada de vent i llepolies,
una muller de vares i corfes.

Carles Alòs

dimarts, 21 d’abril de 2015

Escorcoll


He creuat la mar per una mirada,
per una abraçada de mica.
Una tornada al foc primigeni
i el dia romp al teu recer.

Carles Alòs

diumenge, 19 d’abril de 2015

Recerca


T’he cercat als cantons punxeguts,
a l’aurora de la nuca i una polaïna,
un abecedari de fiblades i confits
i les nostres corpes que ja s’aprenen.
Una voravia d’avets i huracans
i cada paraula xiuxiuejada.
Una menja abellidora
i el nostre apetit que no ens deceb.

Carles Alòs

divendres, 17 d’abril de 2015

Eruga


He birbat el cos amb molta precisió
per poder tornar a la terra promesa,
a un ullal de sol i el darrer mot,
per poder aprendre cada tonada,
cada rastell trepitjat per l’estima.
Un bordó de mel i ja m’atarante
a cada llar on acreix la volença.
Una témpera de socons i vitralls
i et bese la nuca com una teranyina;
la darrera rosella del mar i l’oceà.

Carles Alòs

dimarts, 14 d’abril de 2015

Turmells amarats


He vist tornar les àligues a una panera,
Un rampell de terra i l’oblit ens sotraga.
No puc dir res més per omplir les planes,
per arribar enjorn a aquesta cruïlla.
Una maregassa de costeres i didals
i cada mot que ens aixopluga,
una nit llarga a l’èxode
i no tornar a la terra oriünda.

Carles Alòs

dijous, 9 d’abril de 2015

Poema de Teresa Pascual




Cada pàgina paraula
i la paraula vida,
cada vida el somni
i el somni la paraula
escrita en el silenci.

Teresa Pascual. Flexo (1988)

dimarts, 7 d’abril de 2015

Aprendre el teu cos



Para tí y todo lo que en ti vive,
yo estoy escribiendo.

Vicente Aleixandre

T’he tocat el cos molt a poc a poc,
una marraixa de cada besada,
una retafila de paraules i cordells.
T’he trobat al darrer paretó
on creix un forment antic.
T’he besat els ulls com una manyaga.
Un formiguer de plats i lletanies
i cada bri de sang que ja ens agermana.
Una tonada de dacsa i esbarzers
i els nostres anhels que es redimeixen.

Carles Alòs

dijous, 2 d’abril de 2015

Esgarrar la plana


No t’he pogut trobar al darrer esguard,
a una caterva de mots i tota la llargària.
No em vaig poder acomiadar.
Una blaüra de pallorfes esparses
i ja se m’emboira l’esguard.
Un pitxer curull de pena
i ja no tinc les teues mans.

Carles Alòs