La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

divendres, 23 de gener del 2015

Solvència


No ho he dubtat, he trencat la baralla.
Una illa d’escuma i la veu pregona.
T’he preguntat el per què
dels baguls de rent, la paraula freda?
He trobat el dofí, les gavelles de maragdes;
he confós el temps estomordit a la nit.
No t’he pogut parlar en la gàbia de besos,
en la falda de la mar i un vitet coent.
Una maregassa que agrunsa la paraula,
un udol de cels i ja tanque la porta,
per no tornar enrere i deixar de cloure els ulls.
Una tovallola que no abasta a eixugar
i la primera cana que enraona amb l’orgull.

Carles Alòs

dimarts, 20 de gener del 2015

Clot fondo


He aclucat els ulls a la darrera vora,
a la gènesi de la corpa d’ullals i tomballons.
He udolat molt fort, com un aborigen
que no es rendeix a sadollar el desig.
Un hoplita petri i un caduf on perboque
cada arrapada de taures de boira.
Una geniva de flors i cavalls
i la darrera besada arraulida a la pensa.
Un degoteig incessant
i ja cern al comiat d’ortigues.
Una blaüra de mica i feldspat
i les purnes daurades que ja m’acaronen.

Carles Alòs