La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dijous, 11 de desembre del 2014

Itinerari


El ayer ya no importa, y el dolor es feliz,
y todo ya ha pasado. Fue un mal sueño

Carlos Bousoño

He creuat el nom per deixar-lo més enllà,
com un baló de palla i la darrera alenada.
Us he perdut de vista molt a poc a poc.
Una dansa arcana i l’arrapada de la nit,
el darrer trepig de cada corpa.
Un allargavistes que no dóna per més
i el darrer bocí cantellut a la boca.
Voltegen les campanes un fat de bresquillera.
Una cruïlla dels itineraris,
un full en blanc i la claror enervada.
Una tempesta sempiterna en l’oblit,
un baladre de fulles de clarió.

Carles Alòs

dijous, 4 de desembre del 2014

Ajut


He sentit el crit ensopegar amb mi.
Com una pedra llançada i la darrera molla.
He estés cada bocí com un record de la partida.
Ja no puc dir res, les paraules s’amunteguen.
He xafat el toll daurat fent una petjada molt fonda.
He recordat cada nom, cada cadira vella.
Junte les mans per pregar, per avivar els sentits.
Com un arrap taciturn i la ferum de la pallissa.
Com un ordi primerenc i la guspira que enlluerna.

Carles Alòs

dimarts, 2 de desembre del 2014

Córrer cap enlloc


M’he apropat molt a poc a poc,
els noms fugen com un oblit taciturn,
com la dansa de la boca que esvara al vespre.
He recordat cada corpa,
l’ullal de la memòria i cada glopada.
He colgat la darrera burilla,
com un malson que agafe amb tenalles,
com una lluïssor espectral en l’arribada.
M’he adonat del convit ufà,
dels polits reblerts i beguda en abundància.
Un calfred gairebé instantani,
una lletania porpra com l’atzur.

Carles Alòs